Els nou del vint-i-dos

De les lectures d’aquest 2022, us en deixo nou recomanacions. A continuació us faig una petita ressenya de cada llibre i us explico per què no podeu deixar de llegir-lo. 

– Hamnet (L’altra editorial, 2021), obra amb la qual Maggie O’Farrell (Coleraine, Irlanda del Nord, 1972) obté el Women’s Prize for Fiction 2020. Vaig tard, ho sé i, tret de demanar-vos si us plau que el llegiu, segurament no pugui aportar res més de tot el que ja s’ha dit. Fou un dels llibres que va quedar-me pendent de l’any passat i amb el que vaig començar el 2022. A partir d’escasses dades històriques, O’Farrell reconstrueix a través de la ficció el succés més amarg en la vida de William Shakespeare, la mort del seu fill Hamnet quan a penes tenia onze anys. Poc després de la tragèdia, el dramaturg va escriure Hamlet, una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. Hamnet, traduïda al català per Marc Rubió Rodon, és el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, el format per una dona feréstega i un home que ho deixa tot per dedicar-se a la seva passió, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

– Amor (Angle editorial, 2022), guanyadora del 32è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler i amb la qual Manel Castromil Pérez (El Figaró, 1971) debuta en el panorama literari. Un matrimoni passa uns dies de vacances a la casa familiar, en un poble del Pirineu. Ell, professor d’institut prejubilat, i ella, professora d’universitat encara en actiu. L’inici d’un deteriorament físic, però sobretot cognitiu, aboquen al protagonista a un estat apàtic i a un desassossec que va creant al llarg del llibre una atmosfera opressiva i angoixant. Per què soc mereixedor de tant amor i com puc correspondre? És la pregunta que plana, constant i retòrica, en la ment del narrador. A través d’ell —la seva mirada, les seves reflexions— transitem amb subtilesa per la seva història personal i de parella. Una novel·la íntima i colpidora, amb una estructura sorprenent en la qual cada pàgina esdevé un treball d’orfebreria.

– Ja estem morts, amor (Angle editorial, 2021) darrera novel·la de Xavier Aliaga (Madrid, 1970). Nominada al XXIII Premi Llibreter 2022, Ja estem morts, amor és el relat a través del qual Anaïs, una noia de setze anys morta en un accident de trànsit, explica la història dels seus pares. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines, traïcions i malentesos que podria ser com qualsevol altra. Si no fos perquè ells s’hauran d’enfrontar a la pitjor de les pèrdues, continuar vivint i decidir si encara poden reconstruir-se com a parella.

– No soc aquí (Anagrama, 2020) obra amb què la periodista i escriptora Anna Ballbona (Montmeló, 1980) va merèixer la cinquena edició del Premi Llibres Anagrama de Novel·la. Nascuda en una família d’arrel pagesa, la Mila creix en un mas als afores d’un poble que ha quedat atrapat entre un polígon industrial, el cementiri i l’autopista. Una novel·la deliciosa sobre perifèries físiques i íntimes. Sobre l’estranyesa de pertànyer a un lloc on perviu una forma de ser, d’estar i de pensar allunyada dels estàndards. 

– Abans de les cinc som a casa (Edicions 62, 2020). Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana 2020. Passejant un diumenge pel mercat de Sant Antoni, l’escriptor i periodista Albert Forns (Granollers, 1982) va trobar-se tretze llibretes manuscrites que corresponien als diaris d’un desconegut. Punt de partida que el durà a reconstruir la vida de la persona que s’amaga darrere d’aquelles llibretes. Una investigació gairebé detectivesca i una reflexió sobre per què escrivim. 

Poesia:

– Vent a la mà (Edicions 62, 2021) darrer llibre del poeta Carles Dachs (Santa Eugènia de Berga, 1987), amb el qual va guanyar el XIX Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. Estructurat en tres parts molt diferenciades formalment (quartetes, poema llarg i sonets), conté una esplèndida reflexió sobre el pas del temps, la llengua i la senzillesa de les coses.

– La casa dels meus morts, de Josep Checa (Caldes de Montbui, 1962). Publicat per l’editorial Cántico (2022) en edició bilingüe i amb traducció al castellà de la poeta valenciana Lola Andrés. El llibre s’estructura en dues parts – De tornada i La casa dels meus morts – que mantenen un mateix to i fil conductor: la memòria, i com aquesta ens sustenta i ens acaba definint.  

– Tremola’ns (Poesia 3i4, 2022) de Xevi Pujol i Molist (Vic, 1984). Conjunt de poemes, escrits entre el 2011 i 2016 a cavall de Karlsruhe (Alemanya) i de Vic, que indaguen en el lirisme i en l’elaboració d’un nosaltres i d’un tu a través d’una nodrida imatgeria poètica.  

– Hivern de vi novell (Godall edicions, 2022). Llibre que recull l’obra poètica, fins ara inèdita, de l’Albert Benzekry (la Garriga, 1971). En paraules de l’autor: una verema de fons. Poemes escrits en circumstàncies, llocs i paisatges molt diferents, que engloben una profunda reflexió sobre el llenguatge, així com la relació i el diàleg que establim amb el paisatge.