I supedintant-me sempre, el paisatge. N’estic plena. Plena d’arbres. De silenci. Tot és en aquest temps mort que m’habita.
Cristina Casas i Mata
I supedintant-me sempre, el paisatge. N’estic plena. Plena d’arbres. De silenci. Tot és en aquest temps mort que m’habita.
Fotografia: Xavier Calvet Camats 
La corba de Gauss 