La tela mínima de la cortina deixa traspassar una llum opaca. És una llum bruta que com una capa de pols es posa sobre la taula, l’ordinador, els llibres. Teclejo algunes paraules, poques. Empenyo el portàtil amb una mà i, apartant-lo un pam, recolzo la barbeta al palmell i llegeixo.

Res que puguis dir, des de la teva solitud, és cert. La distància és una mort atroç i parlar és l’única cosa que et manté viva.

_MG_7707

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s