La tela mínima de la cortina deixa traspassar una llum opaca. És una llum bruta que com una capa de pols es posa sobre la taula, l’ordinador, els llibres. Teclejo algunes paraules, poques. Empenyo el portàtil amb una mà i, apartant-lo un pam, recolzo la barbeta al palmell i llegeixo.

Res que puguis dir, des de la teva solitud, és cert. La distància és una mort atroç i parlar és l’única cosa que et manté viva.

_MG_7707

 

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: