Brassaï

La Fundació Mapfre exposa a la casa Garriga Nogués de Barcelona una retrospectiva de més de 200 obres de Brassaï, un dels fotògrafs europeus d’entreguerres més impactants. Quan a la dècada dels anys trenta Gyula Halász comença a guanyar-se la vida amb treballs periodístics que il·lustra amb fotografies, adopta el pseudònim de Brassaï que significa “de Brassó” (el seu poble natal, a la regió de Transsilvània, on mai més tornarà). S’havia establert a París uns anys abans, amb la intenció de dedicar-se a la pintura, després d’haver estudiat art a Budapest i a Berlín. Disciplina que va veure’s obligat a deixar de banda perquè no li reportava prou ingressos per mantenir-se.

Captivat pels suburbis i els baixos fons de la ciutat, Brassaï els convertí aviat en el tema central del seu treball fotogràfic. És el París més canalla i clandestí. En fer-se fosc i protegint-se del fred amb un abric llarg, Brassaï surt a fotografiar-lo amb avidesa. Ho fa carregat amb una pesada càmera de plaques de vidre que, arribat al lloc indicat, col·loca sobre un trípode. Situant-se darrere l’objectiu, encén un cigarret. Les plaques amb què treballa són molt poc sensibles, se les fa ell mateix i les exposa el temps que triga a fumar-se el cigarret. Algunes d’aquestes instantànies amb el temps han esdevingut icones culturals i símbols d’una època.

Amb els contactes necessaris, Brassaï s’introdueix als bordells, cafès i salons de ball per tal de fotografiar els ambients més foscos, representatius del París menys cosmopolita i més autèntic. Una realitat de la qual es nodreix la literatura i la pintura de l’època i que s’acabarà mitificant. La grandesa de Brassaï consisteix a traslladar aquest món, a cavall entre realitat i mite, a un nou mitjà: la fotografia.

A més de les imatges del París de nit, que són les que li donà popularitat, la mostra recull fotografies menys conegudes de l’autor, com les de París de dia, grafits, nus i retrats de l’alta societat francesa, i d’artistes i escriptors com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Anaïs Nin, Henry Miller, Jean Genet, Lawrence Durrell i Henri Matisse.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s