L’aigua és freda com un tall. De cop. De cop. Un tros endins, la Maria sacseja la mà indicant-me que hi vagi. Quan l’aigua m’arriba a l’alçada del melic, continc la respiració i em submergeixo. Deixo de sentir-la per sentir només el so sord d’allò que s’ofega dins.

071

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s