Tot ajupint-me, agafo una pedra del pati. La gossa, un tros enllà, quieta, em segueix amb la mirada. Alço el braç i faig com si, però no la tiro. I ella mou la cua i espera. I ara sí, llanço la pedra, amb tota la força continguda, tan lluny com puc, enllà de l’arbre, prop de la gossa. I la gossa salta i l’atrapa al vol. I amb la pedra a la boca ve cap a mi. Me la deixa a tocar dels peus i posa en mi els seus ulls de bèstia, esperant que li llanci una altra cosa, la vida, per exemple.

_MG_0936 (2)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s