Miro la boira a través del visor de la càmera. És un fred expansiu que va més enllà del paisatge que he vingut a fotografiar. En prémer el disparador, se sent el so buit de tancar-se el diafragma. El fred em crema els dits, deixo caure la càmera sobre el pit i fricciono una mà contra l’altra com si res estigués morint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s