Miro la boira a través del visor de la càmera. És un fred expansiu que va més enllà del paisatge que he vingut a fotografiar. En prémer el disparador, se sent el so buit de tancar-se el diafragma. El fred em crema els dits, deixo caure la càmera sobre el pit i fricciono una mà contra l’altra com si res estigués morint.
