Miro la boira a través del visor de la càmera. És un fred expansiu que va més enllà del paisatge que he vingut a fotografiar. En prémer el disparador, se sent el so buit de tancar-se el diafragma. El fred em crema els dits, deixo caure la càmera sobre el pit i fricciono una mà contra l’altra com si res estigués morint.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s