Seiem, sense dir-nos res, als graons de la costa de Ses Voltes. L’aire fa voleiar els cabells i me’ls duu tothora a la cara. Fan olor de pi, de branca i salobre. Enretirant-los a un costat, me’ls recullo dins el puny. Fa estona que és fosc i els llums dels pocs establiments del port, que en aquesta hora resten oberts, graviten sobre el mar. La humitat de la nit se’ns entolla dintre com una bassa infestada d’insectes. Aquesta illa que som dins l’illa.