Seiem, sense dir-nos res, als graons de la costa de Ses Voltes. L’aire fa voleiar els cabells i me’ls duu tothora a la cara. Fan olor de pi, de branca i salobre. Enretirant-los a un costat, me’ls recullo dins el puny. Fa estona que és fosc i els llums dels pocs establiments del port, que en aquesta hora resten oberts, graviten sobre el mar. La humitat de la nit se’ns entolla dintre com una bassa infestada d’insectes. Aquesta illa que som dins l’illa.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s