Nuant-me a la cintura la cinta del barnús surto al balcó. És una balconada llarga que, en una feixa, cobreix tota la façana davantera de l’edifici del balneari. A sota hi ha camps i allà lluny el bosc, i més bosc i més arbres. Tot és quiet. Sento, en un batec, el degoteig dels cabells encara molls sobre l’espatlla. És, malgrat ser estiu, un matí fresc i núvol. L’aire és blau i lent, i fa fred quan m’entra dins i em creix al pit en un matollar. 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: