Passen dies que són com pedres. Es detenen només quan piquen a terra. Inclinar-se a obrir l’aixeta i trobar l’aigua tèbia com qui es posa a la piscina. La mort és un mateix. És una mort petita de cabells que cauen i queden retinguts a la reixeta de la dutxa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s