Els nou del dinou

Els meu nou preferits del 2019:

Sortir a robar cavallsde Per Petterson (Club Editor, 2016). Guardonada amb el Premi IMPAC Dublin 2007, és la novel·la més popular de l’autor noruec Per Petterson (Oslo, 1952). Es va publicar l’any 2003 i en aquell moment va ser traduïda al castellà per l’editorial Bruguera, després vindrien una cinquantena de llengües més. El Club Editor va publicar-la el 2016 amb l’excel·lent traducció al català de Carolina Moreno.

Sortir a robar cavalls és la història d’un home que, en jubilar-se, abandona la ciutat d’Oslo per passar els últims anys de vida en una cabana aïllada en un bosc de Noruega en la frontera amb Suècia. Un lloc que coneixia de la seva adolescència quan hi estiuejava amb el seu pare i que ara rememora com una vivència traumàtica plena de pèrdues i descobertes. 

El cel no és per a tothom, de Marta Rojals (Anagrama, 2018). L’esperada tercera novel·la de Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) recrea quatre dècades de la vida d’una família. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. 

La canción de la llanura, de Kent Haruf (Literatura Random House, 2017). El primer volum, de la trilogia de Holt, en el qual Kent Haruf (Colorado, 1943) ens apropa a les vides dels habitants d’un petit indret perdut al mig del no-res dels Estats Units: un professor divorciat que es fa càrrec dels seus dos fills, una adolescent embarassada i rebutjada per la seva mare, uns germans octogenaris que viuen aïllats en la seva granja, fent-se càrrec del bestiar i les tasques del camp… La vida de tots ells s’aniran, a mesura que avança la lectura, entrellaçant en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Haruf ens mostra un paisatge humà commovedor on l’amor i l’esperança esdevenen el motor de la vida.

Els dics, d’Irene Solà (L’Altra Editorial, 2018). Guardonada amb el Premi Documenta 2107 és la primera novel·la de Solà (Malla, 1990). Els dics és la història de l’Ada una jove que després de passar tres anys a Londres torna al seu poble de la infantesa, a casa de la mare, on passarà l’estiu. Allà construirà un relat del seu entorn on, com diu ella, les coses passen a la vegada i totes juntes i unes per sobre de les altres i desordenades. La vida desborda i perquè això no passi, cal construir dics.

Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi, 2018). Una altra primera novel·la, aquesta de Marta Orriols (Sabadell, 1975). Guardonada amb el premi Òmnium narra la història de la Paula, una neonatòloga que ha d’afrontar la mort de la seva parella, just després que aquest hagués decidit deixar-la. Una narrativa emotiva, intensa i reflexiva, que convida a quedar-nos amb el que és essencial. 

Tus pasos en la escalera, d’Antonio Muñoz Molina (Seix Barral, 2019). Narra la història d’un home que ultima la remodelació del seu nou domicili de Lisboa mentre espera l’arribada de la seva parella, que encara es troba a l’antiga ciutat de residència, Nova York. Una novel·la de suspens psicològic en la qual la memòria, la raó i la por són els elements que determinen la realitat tangible. Progressivament i de forma subtil Antonio Muñoz Molina (Úbeda, 1956) ens mostra com la realitat pot contenir fissures capaces d’esfondrar allò que amb tanta cura ens hem explicat sobre nosaltres mateixos. 

Les possessions, de Llucia Ramis (Anagrama, 2018). Guardonada amb el Premi Anagrama de novel·la, és un relat íntim sobre la por, la pèrdua, la terra i els conflictes. La protagonista de la novel·la, una periodista mallorquina que viu a Barcelona, torna a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Ramis (Palma, 1977) fa una crítica sòlida però molt dura a la corrupció sistèmica que ho acaba empudegant tot, periodisme inclòs. 

Poesia :

Bèstiesde Krišjānis Zeļģis (Curbet Edicions, 2018). Nascut el 1985 a Talsi (Letònia) ha publicat dos poemaris i un recull poètic breu. A més, la seva poesia ha aparegut en diverses revistes letones, russes i del País de Gal·les i ha estat traduïda a diverses llengües. Curbet Edicions el 2018 va publicar Bèsties amb una brillant traducció al català de Xavier Pujol. Amb una estètica realista combinada amb moments onírics, la poesia de Zeļģis deriva en una reflexió cap a la intempèrie i la humanitat. 

Llum i verger, d’Agnès Valentí (Llibres del segle, 2019). Agnès Valentí (Torroella de Montgrí, 1967) ha col·laborat en llibres, revistes i antologies de contes i poemes. Llum i verger és el primer llibre de poesia que publica. Amb un llenguatge ric i depurat crea un univers d’imatges evocadores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s