El tren disminueix la marxa fins a quedar completament aturat a l’estació de Montcada i Reixac. A l’andana hi ha deu o dotze persones que, a mesura que parava el tren, s’han anat arremolinant davant les portes dels vagons. En obrir-se, descendeixen un parell de persones i pugen els passatgers que esperaven a l’andana. Aquesta hora encara fa fred i van abrigats amb anoracs i jaquetes gruixudes. Poc després se sent el senyal acústic de tancar-se les portes i la posterior sotragada del comboi posant-se en marxa.

Passada l’estació, descampats i naus industrials. Hi ha alguna cosa que comença en aquesta primera llum. En la claror tèrbola de finals d’hivern que traspassa el vidre, el vestit, la pell, la vena. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s