El tren disminueix la marxa fins a quedar completament aturat a l’estació de Montcada i Reixac. A l’andana hi ha deu o dotze persones que, a mesura que parava el tren, s’han anat arremolinant davant les portes dels vagons. En obrir-se, descendeixen un parell de persones i pugen els passatgers que esperaven a l’andana. Aquesta hora encara fa fred i van abrigats amb anoracs i jaquetes gruixudes. Poc després se sent el senyal acústic de tancar-se les portes i la posterior sotragada del comboi posant-se en marxa.

Passada l’estació, descampats i naus industrials. Hi ha alguna cosa que comença en aquesta primera llum. En la claror tèrbola de finals d’hivern que traspassa el vidre, el vestit, la pell, la vena.