Quan fa uns anys un amic es traslladà de pis, em va oferir els llibres que més m’agradessin de la seva biblioteca perquè en el seu nou domicili no disposava d’espai suficient per encabir-hi el centenar de volums que havia anat acumulant en les últimes dècades. D’entre la vintena de llibres que vaig triar, hi havia una edició de butxaca de La Pesta, d’Albert Camus, de l’any 1978.
Aquests dies no he estat l’única que l’he rellegit. La pandèmia de la COVID-19 ha fet disparar les vendes de La Pesta, convertint-se en tot un fenomen editorial a Europa. A finals de gener a França es varen vendre 1.700 còpies de la novel·la en tan sols una setmana, i a Itàlia les vendes van fer que el llibre es situés en la tercera posició del rànquing dels més venuts. Des d’aquest mes ja pot llegir-se la traducció castellana en format ebook, i a partir d’avui la novel·la també està disponible en format audiollibre.
La novel·la de Camus explica com a finals dels anys quaranta del segle XX una epidèmia de pesta bubònica afecta la ciutat algeriana d’Orà, llavors encara colònia francesa, i com tota la població queda sumida al confinament i a la por.
Escrita durant l’ocupació alemanya de França i publicada el 1947, un cop finalitzada la II Guerra Mundial, sovint s’ha interpretat com una al·legoria de l’ocupació nazi o, per extensió, com a metàfora de qualsevol mal. Mai fins ara, però, la lectura literal – confinament, por, solidaritat, mort, supervivència – havia estat tan vigent. La similitud entre la novel·la i la realitat, ara mateix, és esfereïdora.
I és que totes les pestes són una mateixa pesta. La bubònica que afectà la ciutat d’Orà a mitjan segle XX és també la pesta bruna (nazisme). Però és també el Coronavirus i qualsevol totalitarisme. L’Orà de Camus és una ciutat de Xina, d’Itàlia, és la Barcelona del 2020.
La pesta de la qual ens parla Camus és el nom genèric de totes les malalties contagioses, totes les epidèmies físiques, mentals o morals. La relectura, en plena pandèmia de la COVID-19, esdevé necessàriament una reflexió sobre la responsabilitat individual i com ens situem al món davant d’una realitat al límit. En definitiva, qui decidim o escollim ser.
