Els meus nou preferits del 2020. Petits instants de felicitat en aquest any tan atípic:
– La Pesta, d’Albert Camus (Labutxaca, 2009). La pandèmia de la COVID-19 ha fet disparar les vendes de La Pesta, convertint-se en tot un fenomen editorial a Europa.
La novel·la de Camus (1913 – 1960) explica com a finals dels anys quaranta del segle XX una epidèmia de pesta bubònica afecta la ciutat algeriana d’Orà, llavors encara colònia francesa, i com tota la població queda sumida al confinament i a la por.
Escrita durant l’ocupació alemanya de França i publicada el 1947, un cop finalitzada la II Guerra Mundial, sovint s’ha interpretat com una al·legoria de l’ocupació nazi o, per extensió, com a metàfora de qualsevol mal. Mai fins ara, però, la lectura literal – confinament, por, solidaritat, mort, supervivència – havia estat tan vigent. La similitud entre la novel·la i la realitat, ara mateix, és esfereïdora.
– Ordesa, de Manuel Vilas (Alfaguara, 2018). Millor llibre de l’any 2018 segons Babelia (El País). La novel·la més personal de l’escriptor Manuel Vilas (Barbastro, 1962), escrita en clau d’autoficció. Una crònica familiar i social de l’Espanya de les últimes dècades, a partir de la reconstrucció fragmentada de la història dels seus pares després de la seva pèrdua. Un llibre absolutament extraordinari.
– Idaho, d’Emily Ruskovich (Les hores, 2020). Guardonada amb el prestigiós International Dublin Literary Award del 2019, atorgat pels bibliotecaris d’arreu del món. Idaho, novel·la de debut de l’escriptora nord-americana Emily Ruskovich, narra la història d’una família assotada per una gran tragèdia i els efectes que aquest fet brutal té en altres persones. Una novel·la bellíssima que ens fa reflexionar sobre l’amor, el perdó i l’oblit.
– Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà (Anagrama, 2019). Guanyadora del Premi Llibres Anagrama és la segona novel·la de Solà (Malla, 1990). Narra la història de dues morts a partir de la veu de diferents personatges i elements de la natura. Un llibre escrit amb una prosa poèticament deliciosa i plena de textures.
– En lloc segur, de Wallace Stegner (Libros del Asteroide, 2017) En lloc segur, publicada originàriament el 1987, és l’última novel·la de Wallace Stegner (1903-1993), un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX.
Un escriptor, editor i professor de literatura ja retirat – alter ego de Stegner – i la seva parella visiten a uns amics de joventut a la residència d’estiu que aquests últims tenen a Vermont. Tots ells saben que serà el darrer cap de setmana que passaran junts. Una profunda reflexió sobre l’amor i l’amistat.
– Benedicció, de Kent Haruf (Edicions del Periscopi, 2019). Tercera entrega de la trilogia de Holt, en la qual Kent Haruf (1943 – 2014) ens apropa a les vides dels habitants d’un petit indret de Colorado. Dad Lewis, un ancià amb malaltia terminal, passa els seus últims dies acompanyat de la seva dona i la seva filla, qui s’ha traslladat a la casa familiar per cuidar-lo. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Haruf ens endinsa en la vida quotidiana dels veïns on les històries s’entrellacen amb un ritme pausat i commovedor.
Benedicció ens parla de la mort i de l’acceptació d’aquesta d’una manera natural i amb la fermesa de saber que el passat no es pot canviar.
– La lección de anatomía, de Marta Sanz (Anagrama, 2014). Després d’haver estat publicada el 2008 per RBA, el 2014 l’editorial Anagrama reedita la novel·la revisada, reestructurada i ampliada per l’autora.
Autobiografia novel·lada en la qual Marta Sanz (Madrid, 1967) realitza, en un procés semblant al d’un forense que practica l’autòpsia a un cadàver, una dissecció psicològica d’ella mateixa i del seu entorn. Tant és així que la novel·la pren el títol del quadre de Rembrandt, un pintor amb el qual la novel·lista comparteix la seva visió del realisme: fosc i lluminós.
Poesia :
– Entre la fractura i l’aleteig, de David Tona (Témenos Edicions, 2019). Un recorregut poètic a través del qual Tona (Gurb, 1978) explora el fet de viure, l’experiència del dolor i el pas del temps a partir d’elements naturals i del paisatge. Unes imatges que qüestionen i interpel·len al poeta osonenc tant per la seva profunda bellesa com per la crua realitat que ens toca a tots viure.
– Capcorestómac, de Biel Barnils (Témenos Edicions, 2019). Primer poemari de l’escriptor i activista cultural Biel Barnils (Barcelona, 1976). Capcorestómac recull 60 poemes – ordenats per pensament, emoció i víscera – que l’autor “salva de la foguera” dels escrits fins al moment, que considera el bell mig de la seva vida.
La corba de Gauss 