«Si pogués explicar la història en paraules, no necessitaria una càmera», deia el fotògraf nord-americà Lewis Hine. A vegades, com a Hine, el llenguatge no ens és suficient. 

Allò que no té paraules, però, té imatge. Com la paraula, la imatge és autobiogràfica i discursiva. La fotografia no és l’indret, l’objecte o la persona que hi apareix, sinó el relat que d’ells podem fer-ne. És la possibilitat de fabular sobre el passat i el present,  d’inventar-nos. 

La fotografia és mirar endins, i que aquest mirar endins es faci espai, es dilati, s’embosqui; modeli serralades, planes, ribes, i poder-les habitar. És mostrar no només allò que passa, sinó també el que no passa, el que ens hauria agradat que passés.  

Diary series

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: