Els nou del vint-i-u

Aquestes han estat les millors lectures de l’any:

Un amor (Anagrama, 2020), l’última novel·la de Sara Mesa (Madrid, 1976). Nat, una jove traductora, abandona la seguretat d’un treball estable i la vida a la ciutat per instal·lar-se en un nucli rural, Escapa. Una novel·la sòlida i potent en la qual Mesa explora la condició femenina portant el personatge a un ambient que clarament el supera i que el fa trontollar des de la primera fins a l’última pàgina. Exquisida en la forma, Sara Mesa és una de les veus més interessants i prometedores de la literatura contemporània en castellà.

– Amor en cas d’emergència (Més llibres, 2021) l’última novel·la de l’escriptora Daniela Krien (Neu Kaliss, Alemanya, 1975). Una de les autores contemporànies alemanyes més llegides i de més prestigi internacional. Traduïda al català per Maria Bosom, Amor en cas d’emergència és la història de cinc dones que es coneixen perquè el destí ha volgut que les seves vides es creuin. Van viure la caiguda del mur de Berlín quan eren molt joves, i on abans hi havia fronteres i restriccions ara hi ha llibertat. Però la llibertat tan sols és una altra mena de pressió: la pressió d’haver de triar. Cinc històries entrecreuades a través de les quals Krien reflexiona amb gran delicadesa sobre l’amor, l’amistat, la maternitat, la pèrdua i les il·lusions frustrades. 

– Filosofía en los días críticos (Pre-textos, 2001). Diaris compresos entre 1996 i 1998 de la poeta i filòsofa Chantal Maillard (Brussel·les, 1951). Reeditat a finals del 2020 dins el volum La arena entre los dedos, que reuneix els seus quatre llibres de diaris publicats fins avui dia (Filosofía de los días críticos, Diarios indios, Husos. Notas al margen i Bélgica) Un text fragmentat i depurat en el qual l’escriptora reflexiona sobre l’existència i la identitat.  

 Final (L’Altra Editorial, 2019). Sisè i últim volum de La meva lluita, la sèrie de novel·les autobiogràfiques -3500 pàgines en total- que el noruec Karl Ove Knausgård (Oslo, 1968) va escriure frenèticament i va publicar en tromba entre el 2009 i el 2011. Un dels projectes literaris més colossals i egocèntrics del que portem de segle. Un últim volum de més de mil pàgines, apte només per a incondicionals, en el qual Knausgård aborda les conseqüències de la publicació dels llibres anteriors i la pressió de la fama literària. 

– Alegría (Planeta, 2019). Manuel Vilas (Barbastro, 1962) era un poeta i novel·lista de culte fins que, fa tres anys, va publicar Ordesa (Alfaguara, 2018), l’obra que el va alçar al pòdium literari (i que no em cansaré mai de recomanar). Encara assaborint l’èxit de l’aclamada Ordesa, el 2019 aconsegueix ser finalista del Premi Planeta. Escrites ambdues en clau d’autoficció, Alegría reprèn la veu narrativa d’Ordesa. Aquesta vegada, però, amb una prosa més serena i il·luminada per les vivències de l’èxit desbordant del seu anterior llibre.

– Las defensas (Seix Barral, 2017). El dia de Sant Jordi del 2015, Gabi Martínez (Barcelona, 1971) estava signant exemplars del seu darrer llibre, quan se li va presentar un desconegut oferint-li una història per narrar. Així comença la relació entre l’autor i el personatge de Las defensas. Novel·la en la qual Martínez reconstrueix l’estremidora història del doctor Escobedo, un neuròleg que va ser diagnosticat erròniament i ingressat en un hospital psiquiàtric. 

– La ferida (Pagès editors, 2021), d’Albert Canadell (Tona, 1963). Premi Recvll de narrativa, 2020. El llibre aplega dos relats amb un nexe en comú: ambdós estan ambientats a l’Amazones i parteixen de la vivència del mateix autor, quan fa unes dècades va estar viatjant per l’Amèrica del Sud. Un relat intens i dur amb personatges que fugen de la selva humana i de les turbulències interiors per endinsar-se a la veritable selva, una natura desmesurada, la metafòrica ferida oberta. 

Poesia:

Fam bruta (La Breu Edicions, 2016)Amb només vint anys Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997) va irrompre en l’escena poètica catalana en guanyar el I Premi Francesc Garriga amb aquest poemari. Un recull de poemes intens i potent que explora el desig i el despertar sexual. 

–  Aiguaneix (Pagès editors, 2021), de Roser Cabacés (Santa Coloma de Gramenet, 1959). Després del seu debut literari amb Corvespre (Neopàtria, 2015), el 2020, en plena pandèmia, guanya el Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra amb aquest llibre, Aiguaneix. «Tinc la paraula en la natura», escriu Cabacés, i és exactament això el que fa en aquest llibre: donar veu a la natura. Una invitació a la contemplació de la natura i al silenci.  

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: