El 1932 Albert Einstein envia una carta a Sigmund Freud en la qual reflexiona sobre les causes del conflicte que uns anys després acabarà desballestant Europa: la segona guerra mundial. La correspondència entre ells dos respon a una iniciativa de la Lliga de les Nacions orientada a generar debats sobre temes d’actualitat entre els intel·lectuals de l’època.
Freud, que aleshores tenia 76 anys, havia viscut de ple la primera guerra mundial, patia càncer, i Viena, la ciutat on vivia, estava immersa en greus conflictes derivats de la Gran Guerra. Uns anys abans, el 1920, havia publicat Més enllà del principi del plaer, llibre en el qual planteja un dels nuclis principals de la seva obra: la presència de pulsions amoroses (eros) i destructives (tànatos) inherents a la condició humana.
Des de Berlín, Einstein vivia amb incertesa l’arribada d’un nou règim. El físic, un compromès pacifista, ignorava que els seus avenços científics contribuirien a la construcció de la bomba atòmica utilitzada a Hiroshima i Nagasaki el 1945. Estimat professor, escriu el 30 de juliol de 1932, és possible alliberar a la humanitat de l’amenaça de la guerra?
La guerra és inevitable, respon Freud. Els grups humans es cohesionen i identifiquen a través de mites, ideals i valors culturals. Quan aquests són amenaçats sorgeix la necessitat de defensar-los. Davant l’amenaça i el sentiment de pèrdua –real o no– l’home es deixa dur per pors primitives i una predisposició natural a la destrucció (tànatos).
Ara bé, afegeix, tot allò que permeti establir vincles afectius i de solidaritat entre els éssers humans, així com totes les accions que estimulin l’evolució cultural, actuaran contra la guerra, ja que contribueixen a transformar les emocions primitives en capacitat de pensar i simbolitzar.
La carta va ser publicada parcialment a Psychoanalytische Bewegung el 1933, un cop Hitler ja havia arribat al poder i tant Freud com Einstein ja eren proscrits en els seus països i no trigarien a ser-ne expulsats.
La corba de Gauss 