He deixat caure el llibre sobre una de les sabatilles del terra i he apagat el llum. S’ha despertat quan, molt al fons del llit, els meus peus han fregat els seus. Llavors, girant-se cap a mi, m’ha preguntat si l’estimava. Li he dit que l’únic que desitjava és que tot fos sempre així i he esperat que precisés alguna paraula, com un gos que espera que li llancin altre cop el pal.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s