Seus a l’extrem. Jo estic tombada panxa amunt, amb els peus sobre la teva falda i el nas humit. No marxis, eh? Sigues aquí sempre, com l’arbre de davant de casa.
escriptora
escriptora
Seus a l’extrem. Jo estic tombada panxa amunt, amb els peus sobre la teva falda i el nas humit. No marxis, eh? Sigues aquí sempre, com l’arbre de davant de casa.
Cristina Casas i Mata 