Esborradís i blanc

L’Escola d’Art de Vic acull, fins al 23 de juny, una exposició antològica de l’obra de l’artista i amiga Aina Roca Anfruns (1976-2020). La mostra, comissariada per Ana M. Palomo i impulsada per ACVIC, recull una selecció de l’obra de l’Aina que, amb la seva mort inesperada aquest passat estiu, ens ha deixat un llegat artístic i personal immens. Un treball sensible i sòlid caracteritzat per la reflexió i constant recerca sobre el llenguatge artístic. Una creació que transita de la pintura cap a la despintura en la qual el paper a poc a poc va abandonant la funció de fons o suport per esdevenir matèria artística.

Com ella mateixa expressava «[…] el paper ha deixat de ser suport pictòric per ser matèria. Obrir-lo, despullar-lo, modelar-lo, fer-li incisions, modificar-lo sense afegir ni treure. Deixar que la matèria es mostri a partir d’una mínima actuació, que queda incorporada a l’obra a través del seu registre sonor. A mig camí entre la pintura i algun altre lloc, el suport pictòric es transforma en espai i reclama atenció»

El paper esdevé el mitjà sobre el qual, buidant-lo, raspant-lo i sotmetent-lo a incisions, l’Aina explora amb una extrema delicadesa la fragilitat en tots els seus vessants. Una fragilitat que deixa al descobert la bellesa d’allò que és intangible. El títol de la mostra, Esborradís i blanc, remet a un vers del poeta Lluís Calvo, a qui a ella tant li agradava llegir.

Paral·lelament a l’exposició, Camí de Marges edita aquests dies una publicació sobre l’obra de l’artista, incloent-hi també alguns textos seus. La presentació del llibre tindrà lloc el pròxim 11 de juny a l’Escola d’Art de Vic. 

Aina Roca Anfruns

Hi ha poc trànsit a la carretera. És el primer dia que fa calor i duc el vidre abaixat. Per la finestra entra l’aire reescalfat i l’olor marejadora de la pols i el pol·len. De tot, n’he retingut només el vers. Ressono tot com el buc ple d’abelles. *

* Joan Vinyoli. Llibre d’amic