Posar en valor els valors

Viure és comprometre’s a cada instant. Comprometre’ns amb la nostra realitat, amb el present i amb el demà, amb les decisions que prenem, amb l’ocupació del nostre temps, amb les il·lusions i projectes que duem a terme. Hi ha moltes formes de comprometre’s, de viure, i cadascú de nosaltres ho fa a partir d’uns valors que fa seus. Els valors ens duen a viure i a ser d’una determinada manera. Defineixen i transmeten una direcció i sentit als nostres actes. Tot i que un valor és una qualitat personal i interna que no podem veure ni tocar, es fa visible en l’estil de vida i la manera com interactuem amb els altres. Es manifesta en cadascuna de les nostres actuacions i omissions, en allò que diem i també en allò que callem, en els nostres silencis. Aquesta força motriu interna que acaben sent els valors és, en definitiva, allò que ens mou i ens duu a superar-nos i transformar la nostra realitat més immediata.


Quan aquests valors els compartim i els transmetem, som capaços de superar tot tipus de barreres i resistències perquè junts arribem més lluny. 

Tratamiento sintomático del dolor de intensidad moderada. Asseguda en un dels tamborets de la cuina, llegeixo el prospecte mentre espero que l’efferalgan es dilueixi en l’aigua. Tinc les mans fredes i les duc permanentment sota les aixelles. He desplegat el prospecte sobre la superfície del marbre i el llegeixo vinclant la part superior del cos sobre el paper, sense treure en cap moment les mans de l’escalfor de l’aixella. Al llarg del dia m’he mocat tantes vegades que ara tinc les aletes nasals vermelles i irritades. Sento en cada gest tibar la pell del nas i la part superior del llavi. 

Penso en Wittgenstein com cobrint l’interval entre dos punts. Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.

loffit-ludwig-wittgenstein-01-e1496828593187

Aquesta foscor d’ara, tarda encara, és tota nova. Podria ser qualsevol hora. Des del sofà on m’he assegut a llegir, sento la remor esmorteïda de la caldera de la calefacció que acaba d’engegar-se. És el primer dia que la posem. Fa fred, un fred que és recent i es va fent gran.

bright-1851267_1920

Sempre hi ha una primera vegada. L’inici d’alguna cosa comença sempre per fer-la una primera vegada. Un no sap mai si allò que està a punt de fer esdevindrà quelcom irrisori o bé li capgirarà la vida de dalt a baix.

Avui fa un any vaig començar a publicar, en aquest espai, notes i apunts sobre allò que visc i el meu entorn més immediat. No hi ha en elles un propòsit clar. Només el de seure i escriure com a exercici de reflexió sobre els afers quotidians i les experiències viscudes. No és tant l’acció d’explicar uns fets, sinó una mirada personal sobre tot allò que m’envolta. Al llarg d’aquest primer any he publicat setze entrades al blog que han tingut més de tres-cents vuitanta lectors. Un temps en el qual, sobretot, he après a compartir i a descobrir que rere cada like i comentari hi ha persones fantàstiques. Gràcies a tots per ser-hi, sense vosaltres aquella primera vegada no hauria tingut sentit.

anniversary-jpg0