Aquesta mena d’infidelitat que és estimar a Robert Walser. “Per escriure no cal veure res extraordinari. Ja és molt el que es veu”. Penso en la quietud blavosa dels camps, en les seves petjades a la neu, en el rastre que hi deixa. I vull creure que escrivia de la mateixa manera que caminava, sostenint. 

El dia de Nadal de 1956 va sortir a passejar, com feia habitualment, pels voltants del sanatori mental d’Herisau, a la Suïssa oriental. Al cap d’unes hores, un grup de joves van trobar el seu cos estès a la neu. Tenia setanta-vuit anys i la mà sobre el pit.

Miro la boira a través del visor de la càmera. És un fred expansiu que va més enllà del paisatge que he vingut a fotografiar. En prémer el disparador, se sent el so buit de tancar-se el diafragma. El fred em crema els dits, deixo caure la càmera sobre el pit i fricciono una mà contra l’altra com si res estigués morint.

Millors lectures 2018

A finals del 2017 vaig descobrir Knausgård llegint La mort del pare, el primer volum del sextet La meva lluita. La lectura va colpir-me de tal manera que al llarg dels primers mesos del 2018 no he fet més que habitar l’univers d’aquest noruec, fins a esgotar els cinc volums que L’altra editorial ha publicat en català (el sisè volum, l’últim de la saga que queda per publicar, està en procés de traducció). Una obra intensa i ambiciosa, d’una honestedat aclaparadora. Sent justa, en la llista de les millors lectures del 2018 haurien de ser-hi els cinc volums de Knausgård que he llegit fins ara; però, per no semblar més groupie del que segurament sóc i deixar espai a altres autors que també mereixen ser a la llista, selecciono els tres que més he gaudit: Un home enamoratBallar en la foscor Dies de pluja.

Deixant a part el noruec, en narrativa destaco entre les millors lectures del 2018:

  • 4321,de Paul Auster (Edicions 62) que, després de set anys de silenci, ens va sorprendre  presentant una espectacular novel·la de més de vuit-centes pàgines, en la que demostra el seu talent creatiu i imaginatiu fins a límits insospitats, amb la seva habitual precisió narrativa que el consolida i el corona com un dels millors escriptors contemporanis. 
  • Nosaltres en la nit,de Kent Haruf (Angle editorial). Aquesta és una de les joies de l’any, una història narrada de manera mínima i senzilla. La vellesa, el matrimoni, els fills, la solitud i les pors dels dos protagonistes planen a les pàgines d’una novel·la difícil d’oblidar.
  • La vegetariana,de Han Kang (Rata llibres). Un llibre estrany, oníric i profund que narra la història d’una dona que decideix deixar de menjar carn. Una lectura amarga i corrosiva. Premiada amb el Man Booker Prize del 2016. 
  • Algún día este dolor te será útil,de Peter Cameron (Libros del asteriode). Un jove novaiorquès, incomprès i vulnerable, es qüestiona la mediocritat del món que li ha tocat habitar amb uns diàlegs brillants. Una fresca actualització del Vigilant en el camp de sègol.

I en poesia :

  • Un arbre molt alt, de Jaume Coll Mariné (Edicions 62). Uns poemes en els que l’autor poetitza l’entorn natural de Muntanyola, Osona, d’on és originari. Una veu solvent que va ser premiada amb el LV premi Ausiàs March de Gandia.
  • Hilos,de Chantal Maillard (Tusquets editores). Excel·lent i particular indagació poètica sobre els vincles entre el pensar i el sentir. La de Maillard és una poesia reflexiva, intel·ligent i lúcida. És en aquests moments, per a mi, una de les veus en llengua castellana més brillants i profundes. 

Si hi ets, és per aquesta voluntat animal que et mou per ser aquí, en aquest lloc tebi i primigeni que és el nadal. Un espai físic i emocional que has anat fent teu i des d’on has construït tot el que avui ets. Rebent dels altres i donant-los el poc que tenies. Perquè si bé és cert que hi ha una felicitat petita i diferent per a cadascú, el que realment la fa gran és poder-la compartir.

Posar en valor els valors

Viure és comprometre’s a cada instant. Comprometre’ns amb la nostra realitat, amb el present i amb el demà, amb les decisions que prenem, amb l’ocupació del nostre temps, amb les il·lusions i projectes que duem a terme. Hi ha moltes formes de comprometre’s, de viure, i cadascú de nosaltres ho fa a partir d’uns valors que fa seus. Els valors ens duen a viure i a ser d’una determinada manera. Defineixen i transmeten una direcció i sentit als nostres actes. Tot i que un valor és una qualitat personal i interna que no podem veure ni tocar, es fa visible en l’estil de vida i la manera com interactuem amb els altres. Es manifesta en cadascuna de les nostres actuacions i omissions, en allò que diem i també en allò que callem, en els nostres silencis. Aquesta força motriu interna que acaben sent els valors és, en definitiva, allò que ens mou i ens duu a superar-nos i transformar la nostra realitat més immediata.


Quan aquests valors els compartim i els transmetem, som capaços de superar tot tipus de barreres i resistències perquè junts arribem més lluny.