Esborradís i blanc

L’Escola d’Art de Vic acull, fins al 23 de juny, una exposició antològica de l’obra de l’artista i amiga Aina Roca Anfruns (1976-2020). La mostra, comissariada per Ana M. Palomo i impulsada per ACVIC, recull una selecció de l’obra de l’Aina que, amb la seva mort inesperada aquest passat estiu, ens ha deixat un llegat artístic i personal immens. Un treball sensible i sòlid caracteritzat per la reflexió i constant recerca sobre el llenguatge artístic. Una creació que transita de la pintura cap a la despintura en la qual el paper a poc a poc va abandonant la funció de fons o suport per esdevenir matèria artística.

Com ella mateixa expressava «[…] el paper ha deixat de ser suport pictòric per ser matèria. Obrir-lo, despullar-lo, modelar-lo, fer-li incisions, modificar-lo sense afegir ni treure. Deixar que la matèria es mostri a partir d’una mínima actuació, que queda incorporada a l’obra a través del seu registre sonor. A mig camí entre la pintura i algun altre lloc, el suport pictòric es transforma en espai i reclama atenció»

El paper esdevé el mitjà sobre el qual, buidant-lo, raspant-lo i sotmetent-lo a incisions, l’Aina explora amb una extrema delicadesa la fragilitat en tots els seus vessants. Una fragilitat que deixa al descobert la bellesa d’allò que és intangible. El títol de la mostra, Esborradís i blanc, remet a un vers del poeta Lluís Calvo, a qui a ella tant li agradava llegir.

Paral·lelament a l’exposició, Camí de Marges edita aquests dies una publicació sobre l’obra de l’artista, incloent-hi també alguns textos seus. La presentació del llibre tindrà lloc el pròxim 11 de juny a l’Escola d’Art de Vic. 

Aina Roca Anfruns

Hi ha poc trànsit a la carretera. És el primer dia que fa calor i duc el vidre abaixat. Per la finestra entra l’aire reescalfat i l’olor marejadora de la pols i el pol·len. De tot, n’he retingut només el vers. Ressono tot com el buc ple d’abelles. *

* Joan Vinyoli. Llibre d’amic

Deixo la bossa sobre l’ampit de la finestra de casa i, introduint-hi la mà, palpo el fons. Toco alguna cosa que podrien ser les claus i l’agafo. Un cop fora de la bossa, comprovo que és un encenedor clipper que algú un dia em va deixar i no vaig retornar. A la part superior li manca la peça d’acer. Trec la cartera amb algunes monedes, les mateixes de sempre, per si he de pagar una zona blava o vull prendre un cafè a mig matí que acabo pagant sempre amb targeta per no entretenir-me a comptar-les.

Agafo el llibre de poesia que sempre duc a la bossa per llegir en cas d’emergència, i el deixo sobre l’ampit, al costat de la cartera. Faig el mateix amb les ulleres de sol i els dos mòbils, el de la feina i el personal, que entre ambdós acumulen una cinquantena de notificacions de whatsapp i milers de fotos de tots aquells llocs i persones que configuren el meu món.

Al fons de la bossa, palpo els auriculars amb els quals escolto llistes d’spotify en les que en un moment o altre sempre acaba sonant bach. Els aparto a un costat. Toco un llapis d’ikea i un bloc de notes on rarament prenc anotacions perquè després no sé com passar al poema les coses que succeeixen a la vida. Un retall de diari on recomanen una exposició que fa mesos que ha acabat. Un raspall de dents, un pintallavis vermell rússia que he deixat d’utilitzar perquè em tacava la mascareta, i, després sí, el tacte ferruginós d’un manyoc de claus. La de casa, la del garatge, la dels pares i la que no recordo d’on és, però que no me’n vull desfer per si un dia obre alguna porta del passat. 

Tabú. El silenci que s’estén per dins

La biblioteca Lambert Mata de Ripoll acull fins al 31 de març Tabú, una exposició sobre l’abús sexual infantil. 

Una mostra ideada i organitzada per l’Associació Reach amb l’objectiu de visibilitzar i reflexionar sobre l’abús sexual infantil (ASI). L’exposició aplega il·lustracions d’Emma Morales Ruiz (Madrid, 1981), que en aquest projecte col·labora de forma desinteressada amb l’associació. Una entitat sense ànim de lucre que, des del 2017, treballa en la prevenció de l’agressió sexual a infants a través de campanyes de formació i de sensibilització. Darrere l’associació hi ha cinc germans que decideixen emprendre el projecte quan un d’ells, l’Àlex, els revela que va patir abusos sexuals durant la infància i, en decidir buscar suport professional, constaten la manca de recursos destinats a la prevenció, tant per part de l’administració pública com de la d’àmbit privat.

El conjunt de l’exposició és una proposta íntima i de sensibilitat desbordant amb la qual l’artista madrilenya aconsegueix, amb el seu potent cromatisme i candidesa expressiva, captivar a grans i petits. Una delicada narració visual que ens apropa a aquesta realitat oculta que és l’abús sexual infantil, sense por, amb franquesa i esperança. El resultat és un projecte artístic que fuig de qualsevol convencionalisme i convida a l’observació i a la reflexió.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 5 menors pateix abusos de caràcter sexual abans de fer els disset anys, i 8 de cada 10 abusadors són de l’entorn de la família o propers a l’infant. Unes xifres esfereïdores que desmenteixen la falsa creença sobre el fet que les agressions sexuals a infants i adolescents són excepcionals, que succeeixen en comptades ocasions. 

La majoria de nenes, nens i adolescents que pateixen o han patit abús sexual no ho diran mai, a causa de la por, el sentiment de vergonya i de culpa, i la confusió emocional que senten. Un silenci que es dissemina i s’escampa dins de les víctimes com metàstasis. 

Si bé el risc zero de patir una agressió sexual no existeix, sí que es pot minimitzar amb la prevenció. Una prevenció que passa necessàriament per l’apoderament d’infants i adolescents, a través de la dotació d’estratègies que els permetin enfortir-se, i per la sensibilització de les persones adultes del seu voltant, que puguin detectar i identificar situacions de risc de manera precoç. 

La mostra, que també va poder veure’s el passat mes de novembre a la Casa de Cultura de Girona, té previst recórrer diferents poblacions de Catalunya.      

Il·lustració d’Emma Morales Ruiz