Lita Cabellut

Lita Cabellut (Sariñena, 1961) era pràcticament desconeguda a l’estat espanyol fins que el 2015 el seu nom apareix en el lloc número 333 a la llista Artprice, la principal base de dades del mercat de subhastes, convertint-se en l’artista espanyola més cotitzada, després de Miquel Barceló i Juan Muñoz.

La Fundació Vila Casas exposa fins al 27 de maig una retrospectiva de la seva obra. Una mostra d’una seixantena d’obres creades entre el 2008 i el 2017.

D’ètnia gitana i filla d‘una prostituta, Cabellut passa els primers anys de la seva infància demanant almoina i robant pel mercat de la Boqueria i el Raval de Barcelona fins que a l’edat de vuit anys ingressa en un centre de menors d’on, als tretze, una família benestant del Masnou l’adopta canviant-li radicalment la vida. Amb ella visita el Museo del Prado per primera vegada, i queda captivada davant les obres de Goya i Velázquez. 

L’art com a força per transformar les coses, i és que Lita cabellut és una artista marcada per la polèmica, tant per la seva biografia com per la seva obra a cavall entre el realisme i l’abstracció. Partint de la tradició barroca, els seus retrats de gran format són una sobreposició de capes, amb fissures i relleus per on traspua la complexitat de l’ànima humana. Una obra que ens recorda constantment que més enllà de la superfície som, sobretot, éssers complexos.