El lavabo put a orins. Abans de sortir, em mullo la cara a la pica. És bruta i hi ha restes de paper moll sobre el marbre i a terra. Un cop fora, encara amb nàusees, m’assec a la vorada a esperar que surtin de l’àrea de servei on han entrat a prendre un cafè. Fa una calor sorrenca. Recupero les ulleres de sol que en el moment de rentar-me la cara m’he col·locat sobre el cap i me les poso. Davant queda una extensió infinita de terra erma. Abaixo la mirada i recolzo el front entre les mans quan una nova glopada àcida em puja a la boca. Queden sis-cents quilòmetres per arribar a algun lloc.

 

_MG_4113-2

 

Tot ajupint-me, agafo una pedra del pati. La gossa, un tros enllà, quieta, em segueix amb la mirada. Alço el braç i faig com si, però no la tiro. I ella mou la cua i espera. I ara sí, llanço la pedra, amb tota la força continguda, tan lluny com puc, enllà de l’arbre, prop de la gossa. I la gossa salta i l’atrapa al vol. I amb la pedra a la boca ve cap a mi. Me la deixa a tocar dels peus i posa en mi els seus ulls de bèstia, esperant que li llanci una altra cosa, la vida, per exemple.

_MG_0936 (2)

L’aigua és freda com un tall. De cop. De cop. Un tros endins, la Maria sacseja la mà indicant-me que hi vagi. Quan l’aigua m’arriba a l’alçada del melic, continc la respiració i em submergeixo. Deixo de sentir-la per sentir només el so sord d’allò que s’ofega dins.

071

Hi ha una llum fràgil, a penes perceptible. Em replego duent els peus nus sobre el sofà. Els genolls tocant la barbeta. Endins. La saudade deu ser alguna cosa semblant a això. A aquests dies sense nom.

35269607_1684142165015112_5980511208267055104_n