Subjectant les claus a la boca, tiro al seient posterior del cotxe l’anorac, els llibres i la bossa que, amb una braçada, he agafat en sortir de casa. Amb les mans de nou lliures recupero les claus i, tancant la porta amb un cop, m’assec al volant. Un quart i cinc de set. Molles de saliva poso les claus al contacte i, donant-hi mitja volta, engego el motor. En arrancar sento el soroll de la bossa quan cau a terra i l’escampada de bolígrafs i mòbil rodolant fins a detenir-se sota el seient. Comença a ser massa tard per a tot.
Publicado el
I supedintant-me sempre, el paisatge. N’estic plena. Plena d’arbres. De silenci. Tot és en aquest temps mort que m’habita.
Duc el polze moll de saliva sota la manta. He estat mossegant-me els rebaixincs fins a fer-m’hi sang. Què? Ara és quan se n’adona que el guant va agafar-lo en Guy. El dit. En girar-me cap a ell, el veig mirant-me des de l’altra punta del sofà. No, si ja no me’l mossego. La resplendor de la pantalla com un vagó de metro. Tot és fora. Més enllà de la pell d’un. Encara no plou com han pronosticat els meteoròlegs. Alerta dos, han dit. El constipat com una espina de peix clavada a la gola. Així és com ens hem quedat tan a prop l’un de l’altre, de la pantalla i de les crispetes.
Publicado el
Apropant-me a la lleixa de la cuina, agafo el pot de cacau en pols i obrint la tapa, me’n poso dues cullerades a la llet calenta. En fer-ho, el cacau queda surant a la superfície. Remeno amb la cullereta fins a diluir-lo completament amb la llet. Prenc el got i sec en un dels tamborets de la barra. M’estic una estona sostenint-lo amb les dues mans, notant-ne l’escalfor als palmells. S’està fent fosc. Des de la finestra de la cuina veig la llum del menjador de casa els veïns, es veu algú assegut al sofà mirant-se el televisor. Que vingui l’hivern.
Lita Cabellut (Sariñena, 1961) era pràcticament desconeguda a l’estat espanyol fins que el 2015 el seu nom apareix en el lloc número 333 a la llista Artprice, la principal base de dades del mercat de subhastes, convertint-se en l’artista espanyola més cotitzada, després de Miquel Barceló i Juan Muñoz.
La Fundació Vila Casas exposa fins al 27 de maig una retrospectiva de la seva obra. Una mostra d’una seixantena d’obres creades entre el 2008 i el 2017.
D’ètnia gitana i filla d‘una prostituta, Cabellut passa els primers anys de la seva infància demanant almoina i robant pel mercat de la Boqueria i el Raval de Barcelona fins que a l’edat de vuit anys ingressa en un centre de menors d’on, als tretze, una família benestant del Masnou l’adopta canviant-li radicalment la vida. Amb ella visita el Museo del Prado per primera vegada, i queda captivada davant les obres de Goya i Velázquez.
L’art com a força per transformar les coses, i és que Lita cabellut és una artista marcada per la polèmica, tant per la seva biografia com per la seva obra a cavall entre el realisme i l’abstracció. Partint de la tradició barroca, els seus retrats de gran format són una sobreposició de capes, amb fissures i relleus per on traspua la complexitat de l’ànima humana. Una obra que ens recorda constantment que més enllà de la superfície som, sobretot, éssers complexos.
Fotografia: 
Cristina Casas i Mata 