Altre cop el fred, com si l’hivern no hagués d’acabar mai. No he anat enlloc més que dins meu. També hi ha arbres dins un. El que passa és que has de saber veure’ls.

_MG_8157-3

 

Asseguda a un dels extrems de la piscina, hi submergeixo els peus. L’aigua és tèbia i el color blau clar del mosaic s’enterboleix fins a enfosquir-se a la part més fonda. Alguns dels nens que han estat fent el curset, abandonen el carril cridant i espolsant-se les gotes com gossos acabats de rentar. En capbussar-me a l’aigua, les veus s’esvaeixen fins a fer-se un silenci embriac. Empenyo els peus contra la paret de la piscina agafant embranzida i me’n vaig tan lluny de mi com puc.

018 (2)

Subjectant les claus a la boca, tiro al seient posterior del cotxe l’anorac, els llibres i la bossa que, amb una braçada, he agafat en sortir de casa. Amb les mans de nou lliures recupero les claus i, tancant la porta amb un cop, m’assec al volant. Un quart i cinc de set. Molles de saliva poso les claus al contacte i, donant-hi mitja volta, engego el motor. En arrancar sento el soroll de la bossa quan cau a terra i l’escampada de bolígrafs i mòbil rodolant fins a detenir-se sota el seient. Comença a ser massa tard per a tot.

20150804_100217

Rosemary’s baby

Duc el polze moll de saliva sota la manta. He estat mossegant-me els rebaixincs fins a fer-m’hi sang. Què? Ara és quan se n’adona que el guant va agafar-lo en Guy. El dit. En girar-me cap a ell, el veig mirant-me des de l’altra punta del sofà. No, si ja no me’l mossego. La resplendor de la pantalla com un vagó de metro. Tot és fora. Més enllà de la pell d’un. Encara no plou com han pronosticat els meteoròlegs. Alerta dos, han dit. El constipat com una espina de peix clavada a la gola. Així és com ens hem quedat tan a prop l’un de l’altre, de la pantalla i de les crispetes.

rosemarys-baby-1200-1200-675-675-crop-000000