Hi ha una llum fràgil, a penes perceptible. Em replego duent els peus nus sobre el sofà. Els genolls tocant la barbeta. Endins. La saudade deu ser alguna cosa semblant a això. A aquests dies sense nom.

35269607_1684142165015112_5980511208267055104_n

Amb gest de tancar la porta, agafar la maneta i no moure’m. Quedar-me quieta amb tot el fred dins, mirant com cau la pluja davant el garatge.

_MG_2956

Pregó FMRipoll 2018

El territori modela qui hi habita. Ens defineix. Naixem, creixem i vivim vinculats a un espai físic i emocional. Som paisatge, en formem part. Partim sempre de la realitat més immediata i a través d’ella sentim i anem desenvolupant-nos com a individus. El territori és necessàriament un espai compartit, relacional, i és precisament això el què el fa ric i valuós.

Si bé tots som alguna cosa per nosaltres mateixos, la comunitat ens expandeix i ens aporta una dimensió plural. De la mateixa manera que tenim una dimensió íntima, que només pot desenvolupar-se en la intimitat, les persones tenim una dimensió comunitària que l’hem de fer créixer en col·lectivitat. La festa major té aquesta funció. Amb ella celebrem la vida en comú i ho fem en un espai compartit, al carrer, a les places. Celebrem que som poble i que el poble som tots.

Els pobles prenen forma gràcies a les entitats i les persones que en formen part i a la vegada configuren el seu tarannà i la seva història. El territori geogràfic, paisatgístic, cultural i social amb el qual ens hem anat relacionant ha contribuït que siguem qui som.

Totes les persones que vivim en un municipi assumim la condició de veí o veïna, cosa que implica una sèrie de drets i obligacions envers els altres. La convivència veïnal es basa en valors com la solidaritat, el respecte, la responsabilitat, el civisme i la integració. No hi ha poble sense integració ni igualtat d’oportunitats.

La integració plena, no la compassiva o caritativa, sobrepassa el límit de les institucions i situa la responsabilitat a la societat, en la qual tots, cadascú de nosaltres, som agents integradors amb un alt poder de transformació social. Com a poble i com a individus hem de comprometre’ns a construir una societat més justa, participativa i col·laborativa. Fem poble. Fem Ripoll.

 

201805-cartell-Festa-Major18

L’herba és encara humida de la pluja d’ahir. It is this deep blankness is the real thing strange / The more things happen to you the more you can’t / Tell or remember even what they were. De tot, només n’ha quedat aquests versos d’Empson com una durícia.

002-2

En moure’s, el braç de l’eixugaparabrisa s’endú la neu que en qüestió de segons s’acumula al vidre. Se sent el soroll cru i constant de la goma fregant contra la superfície del vidre. La neu que cau des d’última hora del matí s’ha anat apilonant als vorals i a la part de calçada menys transitada. Habitar el fred. Fer-lo casa.

_MG_1640-3