Rosemary’s baby

Duc el polze moll de saliva sota la manta. He estat mossegant-me els rebaixincs fins a fer-m’hi sang. Què? Ara és quan se n’adona que el guant va agafar-lo en Guy. El dit. En girar-me cap a ell, el veig mirant-me des de l’altra punta del sofà. No, si ja no me’l mossego. La resplendor de la pantalla com un vagó de metro. Tot és fora. Més enllà de la pell d’un. Encara no plou com han pronosticat els meteoròlegs. Alerta dos, han dit. El constipat com una espina de peix clavada a la gola. Així és com ens hem quedat tan a prop l’un de l’altre, de la pantalla i de les crispetes.

rosemarys-baby-1200-1200-675-675-crop-000000

Apropant-me a la lleixa de la cuina, agafo el pot de cacau en pols i obrint la tapa, me’n poso dues cullerades a la llet calenta. En fer-ho, el cacau queda surant a la superfície. Remeno amb la cullereta fins a diluir-lo completament amb la llet. Prenc el got i sec en un dels tamborets de la barra. M’estic una estona sostenint-lo amb les dues mans, notant-ne l’escalfor als palmells. S’està fent fosc. Des de la finestra de la cuina veig la llum del menjador de casa els veïns, es veu algú assegut al sofà mirant-se el televisor. Que vingui l’hivern.

_MG_0963 (2)