En moure’s, el braç de l’eixugaparabrisa s’endú la neu que en qüestió de segons s’acumula al vidre. Se sent el soroll cru i constant de la goma fregant contra la superfície del vidre. La neu que cau des d’última hora del matí s’ha anat apilonant als vorals i a la part de calçada menys transitada. Habitar el fred. Fer-lo casa.

_MG_1640-3

La tela mínima de la cortina deixa traspassar una llum opaca. És una llum bruta que com una capa de pols es posa sobre la taula, l’ordinador, els llibres. Teclejo algunes paraules, poques. Empenyo el portàtil amb una mà i, apartant-lo un pam, recolzo la barbeta al palmell i llegeixo.

Res que puguis dir, des de la teva solitud, és cert. La distància és una mort atroç i parlar és l’única cosa que et manté viva.

_MG_7707

 

 

Altre cop el fred, com si l’hivern no hagués d’acabar mai. No he anat enlloc més que dins meu. També hi ha arbres dins un. El que passa és que has de saber veure’ls.

_MG_8157-3

 

Asseguda a un dels extrems de la piscina, hi submergeixo els peus. L’aigua és tèbia i el color blau clar del mosaic s’enterboleix fins a enfosquir-se a la part més fonda. Alguns dels nens que han estat fent el curset, abandonen el carril cridant i espolsant-se les gotes com gossos acabats de rentar. En capbussar-me a l’aigua, les veus s’esvaeixen fins a fer-se un silenci embriac. Empenyo els peus contra la paret de la piscina agafant embranzida i me’n vaig tan lluny de mi com puc.

018 (2)

Subjectant les claus a la boca, tiro al seient posterior del cotxe l’anorac, els llibres i la bossa que, amb una braçada, he agafat en sortir de casa. Amb les mans de nou lliures recupero les claus i, tancant la porta amb un cop, m’assec al volant. Un quart i cinc de set. Molles de saliva poso les claus al contacte i, donant-hi mitja volta, engego el motor. En arrancar sento el soroll de la bossa quan cau a terra i l’escampada de bolígrafs i mòbil rodolant fins a detenir-se sota el seient. Comença a ser massa tard per a tot.

20150804_100217