De cop has pensat en la roba. Surts a buscar-la amb un gibrell buit a les mans. La bugada de dies cargolada pel vent a la corda. Haver estret, abans, els caps perquè els nusos sostinguin el pes moll de les coses.
Hi ha vides, com ara aquesta: la teva, que caben al puny amb la mateixa vastitud que el cos atrapat d’un insecte.
Cristina Casas i Mata 