Freud, ahir i avui.

El 23 de setembre de 1939, Sigmund Freud moria a Londres a causa d’un càncer de mandíbula que arrossegava des de feia anys. Morí al seu domicili de Maresfield Gardens on s’havia traslladat amb la seva filla Anna, feia escassament un any, després d’abandonar Viena perseguit pel règim nazi a causa de la seva condició de jueu i fundador de l’escola psicoanalítica. “Massa bonica per a algú que no l’habitarà massa temps”, va dir a la seva filla en veure per primera vegada la casa de tres plantes i pati a la part del davant. No s’equivocava, Maresfield Gardens seria el seu darrer domicili. Freud era molt conscient que s’estava morint, el càncer que li havien diagnosticat i pel que ja s’havia sotmès a diverses intervencions quirúrgiques i extraccions de peces dentals i teixit de la gola, havia acabat derivant en metàstasi. El pare de la psicoanàlisi arribà a la capital anglesa amb vuitanta-un anys i molt debilitat físicament. Passava les hores centrals del dia al pati de la casa, tapat amb una manta i reclinat en una gandula col·locada al sol; allà el solia visitar el seu metge de capçalera amb qui mantenia llargues converses sobre la vida i la mort. Viure és fàcil, el que és realment difícil és morir. Freud havia desenvolupat el concepte de pulsió de vida i pulsió de mort, Eros i Thanatos, a Més enllà del principi del plaer (1920).

Élisabeth Roudinesco, autora de la darrera biografia de Sigmund Freud, explica que en una de les seves estades a la ciutat de Viena, mentre feia recerca de dades sobre el psicoanalista, va entrar en una carnisseria i va demanar “cent quilos” de salami quan hauria hagut de dir “cent grams”. En adonar-se de l’errada i rectificar la comanda, el carnisser va recriminar-li sorneguer que Sigmund hi tindria alguna cosa a dir. Més enllà de l’anècdota, la sortida del carnisser mostra de quina manera el pensament de Freud és encara viu a ple segle XXI.